10/12/2024
L’accessibilitat és la capacitat de qualsevol persona, independentment de les seves capacitats físiques, sensorials o cognitives, per accedir i utilitzar un producte, servei o entorn de manera autònoma i efectiva. En el context de les aplicacions mòbils, l’objectiu de l’accessibilitat és garantir que aquestes siguin inclusives, permetent que tots els usuaris, incloses les persones amb discapacitats, puguin interactuar-hi sense barreres.
A Espanya, més de 4 milions de persones viuen amb algun tipus de discapacitat, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística. A més, l’accessibilitat digital no només beneficia aquest col·lectiu, sinó també les persones grans o usuaris que puguin tenir algun tipus de limitació temporal.
Però, com podem garantir que una aplicació sigui accessible?
Per respondre aquesta pregunta i altres dubtes sobre accessibilitat, aquest article ofereix una guia sobre els aspectes a tenir en compte perquè les aplicacions mòbils siguin accessibles. Veurem des dels fonaments conceptuals, passant per les normatives i directrius, fins a les millors pràctiques per implementar solucions accessibles.
A més, Lourdes González, responsable d’accessibilitat tecnològica a la Fundació ONCE, ens aportarà la seva visió personal al llarg dels diferents apartats d’aquest article.
L’accessibilitat en aplicacions mòbils fa referència al disseny i desenvolupament d’aplicacions que poden ser utilitzades per qualsevol persona, independentment de les seves capacitats o limitacions físiques, sensorials o cognitives. Això implica que les aplicacions siguin perceptibles, operables, comprensibles i robustes. Amb això, assegurem que tots els usuaris puguin accedir al contingut i les funcionalitats en igualtat de condicions.
Segons Lourdes González, “L’accessibilitat en aplicacions mòbils implica que qualsevol persona, independentment de la seva capacitat per veure, escoltar, moure’s o comprendre la informació, pugui fer ús de les aplicacions dissenyades per al seu dispositiu, fent ús dels productes de suport inclosos en el sistema operatiu o que es puguin instal·lar de manera addicional”.
Per exemple, una persona cega pot utilitzar un lector de pantalla com VoiceOver en dispositius iOS o TalkBack en Android. Tot i això, perquè aquesta tecnologia sigui efectiva, l’aplicació ha d’estar dissenyada amb característiques específiques d’accessibilitat, com oferir text alternatiu per a les imatges o informar del rol de cada element de la interfície (botons, desplegables, etc.).
L’accessibilitat és un requisit legal en molts països, però més enllà de la legalitat, és necessària per assegurar la inclusió digital. Permetre que totes les persones puguin utilitzar aplicacions mòbils amplia la seva base d’usuaris. Segons estudis recents, garantir l’accessibilitat pot augmentar el nombre d’usuaris potencials fins a un 20%, ja que inclou tant persones amb discapacitats permanents com aquelles amb limitacions temporals o situacionals.
A més, l’accessibilitat millora l’experiència d’usuari per a tothom. Per exemple, una funció de subtítols que beneficia persones amb problemes auditius també pot ser útil per a usuaris que es trobin en entorns sorollosos. De la mateixa manera, un disseny amb alt contrast ajuda persones amb problemes de visió, però també facilita la lectura en condicions de llum solar intensa.
Per comprendre millor com s’aplica l’accessibilitat en el desenvolupament d’aplicacions mòbils, considerem alguns casos pràctics:
Aquests són només alguns exemples de com la inclusió de l’accessibilitat pot integrar-se en les aplicacions mòbils per assegurar que siguin utilitzables i inclusives per a tothom.
Dissenyar amb accessibilitat fomenta la igualtat d’oportunitats d’accés i crea una experiència més completa per a tota la base d’usuaris.
L’accessibilitat en el desenvolupament d’aplicacions mòbils es divideix en diverses categories, cadascuna dissenyada per atendre les diferents necessitats dels usuaris. Comprendre els diferents tipus d’accessibilitat ens ajudarà a garantir que les aplicacions siguin inclusives i accessibles per a tothom.
L’accessibilitat física es centra en els usuaris que tenen limitacions motrius. Aquestes limitacions poden incloure des de dificultats per moure les mans o els braços fins a la impossibilitat total d’interactuar físicament amb un dispositiu.
En paraules de Lourdes González, “Per a les persones amb mobilitat reduïda, les aplicacions mòbils han d’oferir mètodes alternatius d’interacció. Per exemple, controls per veu, dispositius d’entrada com interruptors, o la possibilitat d’utilitzar un teclat extern”. A més, és necessari que els elements interactius, com botons, tinguin una mida adequada i estiguin ubicats de manera que en facilitin l’ús.
Entre les solucions més comunes hi ha:
Aquest tipus d’accessibilitat tracta les necessitats de persones amb discapacitats visuals i auditives. Aquí s’inclouen usuaris amb baixa visió o ceguesa i aquells amb problemes d’audició o sordesa.
Per a persones amb discapacitat visual, Lourdes González explica que “és fonamental que les aplicacions siguin compatibles amb lectors de pantalla, proporcionant textos alternatius per a imatges i etiquetes clares per als elements interactius”. Això assegura que les persones cegues o amb baixa visió puguin navegar per l’aplicació i accedir a tota la informació.
En el cas d’usuaris amb discapacitat auditiva, les aplicacions han d’incloure:
L’accessibilitat cognitiva està orientada a persones amb discapacitats de l’aprenentatge, trastorns del desenvolupament o dificultats de comprensió. Aquests usuaris es beneficien d’aplicacions que presenten la informació de manera clara i organitzada.
Segons Lourdes González, “Per millorar l’accessibilitat cognitiva, cal simplificar la navegació i el llenguatge. Les instruccions han de ser clares i consistents, i el disseny de la interfície ha de minimitzar les distraccions”. Un exemple de bones pràctiques és l’ús d’icones intuïtives i etiquetes clares, així com la possibilitat d’ajustar el nivell de complexitat del contingut.
Tot i que sovint es passa per alt, l’accessibilitat situacional és igualment important. Aquesta es refereix a situacions en què un usuari sense discapacitat permanent s’enfronta a limitacions temporals o contextuals. Per exemple, un usuari en un entorn sorollós pot beneficiar-se de subtítols, mentre que algú amb una lesió temporal a la mà podria necessitar controls per veu.
Tenir en compte aquests tipus d’accessibilitat assegura que les aplicacions mòbils puguin ser utilitzades per un espectre ampli d’usuaris. Cada tipus d’accessibilitat té un impacte directe en la qualitat de vida de les persones que necessiten aquestes funcions, garantint la seva autonomia i participació en la societat digital.
“La legislació ha influït notablement perquè les organitzacions comencin a fixar-se en l’accessibilitat digital. L’administració pública té una mica més de trajectòria, però en el cas de les empreses, moltes no ho havien contemplat fins ara.
L’accessibilitat és una característica que permet augmentar el públic objectiu de qualsevol organització, però moltes vegades, fins que no hi ha una llei que obliga a aplicar-la, no totes les entitats ho fan per consciència. De fet, aquí tenim un dels grans reptes: integrar l’accessibilitat com a distintiu de qualitat, no perquè hi hagi legislació que obligui a fer-ho”, ens comenta Lourdes.
Un altre gran repte és saber com aplicar-la, però, per sort, existeixen estàndards molt consolidats en què es recullen els requisits. En el cas d’Espanya, les normatives han evolucionat per garantir que tant el sector públic com el privat compleixin amb estàndards d’accessibilitat que permetin a totes les persones, incloses aquelles amb discapacitats, utilitzar les aplicacions i serveis digitals de forma independent.
La normativa sobre accessibilitat digital per a l’administració pública i empreses privades que rebin algun tipus de finançament o subvenció pública està regulada pel Reial decret 1112/2018, que transposa la Directiva Europea (UE) 2016/2102. Aquesta norma estableix que tots els llocs web i aplicacions mòbils del sector públic han de complir amb la UNE-EN 301549, basada en les Pautes d’Accessibilitat per al Contingut Web (WCAG) 2.1, nivell AA. Aquestes pautes asseguren que els continguts digitals siguin perceptibles, operables, comprensibles i robustos.
En l’àmbit privat, la recent Llei 11/2023, que transposa la Directiva Europea 2019/882 o European Accessibility Act, amplia els requisits d’accessibilitat a una àmplia gamma de productes i serveis. Entre ells, s’hi inclouen aplicacions mòbils de serveis financers, comerç electrònic i transport, entre altres. Aquesta llei entrarà en vigor al juny de 2025 per a nous productes i al 2030 per a productes ja existents.
A més d’aquestes normatives, existeixen portals especialitzats que ofereixen informació detallada sobre accessibilitat, com ara Accessibilitas.
La EN 301549 és la norma de referència a Europa per garantir l’accessibilitat en productes i serveis TIC. Està alineada amb les pautes WCAG 2.1, però adapta certs criteris a les aplicacions mòbils. Segons aquesta norma, les aplicacions han de complir amb més de 50 criteris específics, que abasten des de la navegació accessible fins a la compatibilitat amb productes de suport.
Les WCAG 2.1 s’estructuren en quatre principis fonamentals, coneguts per l’acrònim POUR:
Aquests principis garanteixen que les aplicacions mòbils siguin usables i accessibles per a persones amb diverses discapacitats.
Malgrat els avenços, Lourdes González destaca que “moltes organitzacions encara tenen dificultats per complir amb totes les normatives, principalment per manca de coneixement o recursos tècnics”. Una estratègia errònia, segons Lourdes, és desenvolupar dues versions d’una mateixa aplicació: una accessible i una altra no. “Això augmenta el risc que la versió accessible quedi desactualitzada, cosa que va en contra de l’objectiu d’inclusió”.
Per això, és important que les empreses integrin els principis d’accessibilitat des de les primeres fases del desenvolupament. Si no ho fan així, es complica i encareix el desenvolupament de l’aplicació.
Els principis d’accessibilitat digital, resumits en l’acrònim anglès POUR (Perceptible, Operable, Comprensible i Robust), són la base per dissenyar aplicacions inclusives. Aquests principis, establerts en les Pautes d’Accessibilitat per al Contingut Web (WCAG), asseguren que les aplicacions mòbils puguin ser utilitzades per qualsevol persona, independentment de les seves capacitats o del context d’ús.
El principi de perceptibilitat se centra a garantir que els usuaris puguin percebre la informació presentada en l’aplicació. Això implica que els elements visuals, auditius o tàctils siguin accessibles. Entre les mesures més comunes hi ha:
Perquè una aplicació sigui operable, les seves funcions han de ser accessibles mitjançant diversos mètodes d’interacció, no limitant-se només a la pantalla tàctil. Això inclou:
Una aplicació operable també ha d’evitar elements que causin fatiga o siguin difícils d’utilitzar, com botons massa petits o ubicacions complicades per fer clic.
El principi de comprensibilitat s’assegura que tant la informació com el funcionament de l’aplicació siguin clars i previsibles. Això s’aconsegueix mitjançant:
Aquest principi també inclou el comportament consistent de la interfície, on els elements interactius responen de manera previsible, evitant sorpreses que puguin confondre els usuaris.
Una aplicació robusta està dissenyada per ser compatible amb diferents dispositius i tecnologies assistives actuals i futures. Això implica:
Font de la imatge: Tecno Braille
L’accessibilitat digital en aplicacions mòbils requereix l’ús de tecnologies i eines específiques que ajudin a assegurar la inclusió de tots els usuaris. Aquestes eines permeten identificar i corregir problemes d’accessibilitat, garantint el compliment de les normatives i millorant l’experiència d’usuari.
Existeixen diverses eines dissenyades per avaluar i millorar l’accessibilitat de les aplicacions mòbils. A continuació, destaquem algunes de les més importants:
Aquestes tecnologies ajuden a detectar possibles errors, facilitant la integració de solucions accessibles des de les primeres fases del desenvolupament.
Un exemple d’aplicació accessible és el que ens comenta Lourdes: “Medicament Accessible Plus està orientada a que qualsevol persona pugui consultar el prospecte dels medicaments, encara que té més funcionalitats, com detectar incompatibilitats de medicaments, per exemple, a causa d’algun tipus d’intolerància. Aquesta aplicació està disponible per a dispositius amb sistema operatiu iOS i Android i es pot utilitzar perfectament, encara que tinguis una discapacitat. Ja té més de 100.000 descàrregues.”
Entre les seves principals funcionalitats destaquen:
L’experiència de l’usuari (UX) és un dels aspectes més importants en el desenvolupament d’aplicacions mòbils. Quan s’integra l’accessibilitat, es millora tant la usabilitat per a persones amb discapacitat com per a una àmplia gamma d’usuaris en diferents contextos. Vegem com l’accessibilitat pot optimitzar la usabilitat general, així com alguns exemples d’interfícies inclusives.
L’accessibilitat i la usabilitat estan intrínsecament relacionades. Una aplicació accessible és, per definició, més fàcil d’utilitzar per a tothom.
Un disseny amb bona jerarquia visual, elements ben espaiats i contrastos adequats facilita la navegació i la comprensió del contingut. Lourdes González comenta que “el disseny d’una interfície neta, amb un contrast adequat, fonts fàcils de llegir, una estructura visual clara i botons ben etiquetats, potencia la usabilitat per a qualsevol persona”.
A més, l’organització lògica dels menús i una navegació coherent asseguren que els usuaris trobin fàcilment allò que busquen.
Hi ha múltiples exemples de com un disseny accessible millora l’experiència de l’usuari, com ara:
La integració de l’accessibilitat ofereix una experiència d’usuari superior per a tothom. En considerar des del principi les necessitats de diversos col·lectius, es creen aplicacions més inclusives i eficaces.
Equip de desenvolupament de GooApps
El desenvolupament d’aplicacions accessibles no està exempt de reptes. Si aquests no es gestionen adequadament, poden comprometre tant la usabilitat com la inclusió d’usuaris amb discapacitats. No obstant això, amb un enfocament estratègic, aquests obstacles poden convertir-se en oportunitats per millorar la qualitat general de les aplicacions.
Un dels problemes més importants és la manca de coneixement tècnic i normatiu en accessibilitat. Moltes organitzacions no tenen un coneixement profund dels estàndards a seguir, com les WCAG 2.1 i la EN 301 549, fet que dificulta la implementació de pràctiques accessibles des del disseny inicial. Segons Lourdes González, “un dels grans reptes és saber com aplicar l’accessibilitat de manera efectiva. Per sort, existeixen recursos com Accessibilitas, que proporcionen múltiples guies sobre accessibilitat”.
Un altre repte és la fragmentació en el desenvolupament, especialment quan s’intenta crear aplicacions que funcionin en múltiples sistemes operatius. Lourdes explica que “actualment s’obtenen millors resultats d’accessibilitat si es desenvolupen les aplicacions de manera nativa. Tanmateix, no totes les organitzacions estan disposades a invertir en desenvolupar aplicacions específiques per a cada sistema operatiu, fet que afecta la qualitat de l’accessibilitat”.
Les eines multiplataforma, encara que eficients en termes de temps i cost de desenvolupament, sovint generen interfícies menys accessibles, ja que no aprofiten al màxim les capacitats específiques de cada sistema operatiu.
Un error comú en la indústria és desenvolupar versions paral·leles de les aplicacions: una accessible i una altra estàndard. Aquesta pràctica, tot i que pot semblar una solució immediata, planteja problemes a llarg termini. Lourdes subratlla que “quan es creen versions separades, la accessible sovint queda desactualitzada perquè els equips de desenvolupament prioritzen la versió estàndard”. A llarg termini, aquesta estratègia acaba provocant un augment dels costos de manteniment, a més de comprometre la qualitat de l’experiència de l’usuari en la versió accessible.
La solució passa per integrar l’accessibilitat en el disseny de l’aplicació des de la base. És millor invertir esforços a mantenir una única aplicació accessible que funcioni per a tots els usuaris, independentment del sistema operatiu que utilitzin. Això assegura que l’accessibilitat sigui un component central en el desenvolupament de l’aplicació.
El futur de les aplicacions accessibles està marcat per la integració de noves tecnologies que es preveu que facilitin i agilitin la manera com es dissenyen i desenvolupen les interfícies digitals. Entre aquestes tecnologies, la intel·ligència artificial (IA) es perfila com una eina amb més possibilitats de millorar i automatitzar l’accessibilitat. Tanmateix, aquest progrés ha d’anar acompanyat d’una validació humana rigorosa per garantir que les solucions implementades siguin efectives i veritablement inclusives.
Indubtablement, la IA tindrà la capacitat d’automatitzar certes tasques relacionades amb l’accessibilitat. Lourdes González assenyala que “la intel·ligència artificial podrà ajudar a automatitzar algunes característiques d’accessibilitat. Per exemple, podrà simplificar textos i interfícies, però caldrà validar amb persones amb dificultats cognitives si els resultats són òptims”.
Entre les aplicacions més prometedores de la IA en accessibilitat es troben:
Tot i aquests avenços, Lourdes subratlla que “la validació humana continuarà sent imprescindible, especialment de persones amb discapacitat, per assegurar que les solucions automatitzades compleixen amb els estàndards i són veritablement útils”.
Una altra àrea és l’ús de la IA generativa en el disseny d’aplicacions. Lourdes destaca que “seria important que la IA generativa aprengués accessibilitat per poder així orientar els professionals sobre el disseny de tecnologies accessibles. De moment, comença a comptar algunes pautes bàsiques, encara que no sempre les interpreta adequadament”.
El potencial de la IA generativa inclou la creació de prototips accessibles de manera més eficient, proposant automàticament estructures d’interfície inclusives i elements de disseny que compleixin amb les normatives. No obstant això, la seva adopció requereix ajustos continus i la col·laboració entre desenvolupadors i experts en accessibilitat per perfeccionar els resultats.
A més de la IA, s’espera que el futur de les aplicacions accessibles també pugui comptar amb altres tendències tecnològiques, com ara:
1. Realitat augmentada (RA) i realitat virtual (RV) accessibles
La RA i la RV ofereixen experiències immersives que poden ser adaptades per a usuaris amb discapacitats. Per exemple, aplicacions de RA poden proporcionar descripcions auditives en temps real d’entorns físics per a persones amb discapacitat visual, mentre que entorns de RV poden ser dissenyats per a teràpies de rehabilitació física o cognitiva, oferint exercicis interactius i motivadors.
2. Dispositius amb capacitats hàptiques
La tecnologia hàptica, que utilitza el sentit del tacte per comunicar informació, té cada cop més aplicacions. Dispositius com guants hàptics permeten a les persones amb discapacitat visual “sentir” objectes virtuals, facilitant la interacció amb interfícies digitals de manera més intuïtiva. A més, aquests dispositius poden ser utilitzats en educació, proporcionant experiències tàctils que complementen l’aprenentatge tradicional.
3. Interfícies cervell-computadora (BCI)
Les BCI ofereixen una solució per a persones amb discapacitats motores severes. Aquestes interfícies permeten el control de dispositius digitals mitjançant senyals cerebrals, eliminant la necessitat de moviments físics. Per exemple, una persona amb paràlisi pot escriure en un ordinador o controlar una cadira de rodes motoritzada simplement pensant en l’acció desitjada.
4. Assistents virtuals intel·ligents
Els assistents virtuals, potenciats per la intel·ligència artificial, estan millorant la seva capacitat per comprendre i respondre a les necessitats d’usuaris amb discapacitats. Aquests assistents poden personalitzar-se per oferir respostes més precises i adaptades, facilitant tasques quotidianes com la gestió d’agendes, recordatoris de medicació o el control de dispositius domèstics intel·ligents.
5. Tecnologies de veu i reconeixement de parla millorades
Els avenços en reconeixement de veu estan permetent una interacció més natural i eficient amb dispositius digitals. Per a persones amb discapacitats físiques que dificulten l’ús d’interfícies tàctils, el control per veu ofereix una alternativa accessible. A més, el reconeixement de parla està millorant la seva capacitat per entendre diferents accents, dialectes i patrons de parla, ampliant la seva utilitat a una població més diversa i inclusiva.
Aquestes innovacions representen un avanç cap a un entorn digital més inclusiu. La integració d’aquestes tecnologies en el desenvolupament d’aplicacions i dispositius millora l’experiència de l’usuari i promou la igualtat d’accés i participació en els entorns digitals.
El desenvolupament d’aplicacions accessibles no hauria de ser un pensament secundari. Incorporar l’accessibilitat des de les etapes inicials simplificarà el procés de desenvolupament, minimitzant els costos a llarg termini i millorant l’experiència d’usuari per a tothom. Tal com hem destacat, dissenyar amb accessibilitat des del principi permet a les empreses complir amb les normatives pertinents, ampliar la seva base d’usuaris i demostrar el seu compromís amb la inclusió.
Volem expressar el nostre agraïment a Lourdes González, responsable del departament d’accessibilitat tecnològica de la Fundació ONCE, per compartir el seu ampli coneixement i experiència en accessibilitat. Les seves aportacions han enriquit aquest article, proporcionant un marc clar i pràctic per entendre i aplicar l’accessibilitat en el desenvolupament d’aplicacions mòbils.
Ara és el moment d’actuar. Implementar l’accessibilitat des de l’inici ha de ser una prioritat per a qualsevol empresa que desitgi formar part d’un futur més inclusiu. Convidem desenvolupadors, dissenyadors i líders de projectes a adoptar un enfocament proactiu, garantint que les seves aplicacions siguin accessibles per a tothom.
A GooApps, fa temps que estem compromesos a ser un referent en el desenvolupament d’aplicacions accessibles. Per això, la nostra metodologia pròpia de desenvolupament contempla els principis d’accessibilitat al llarg de totes les etapes de desenvolupament. Junts, podem construir un entorn digital més just i inclusiu per a tothom.
Completa el formulari i GooApps® t’ajudarà a trobar la millor solució per a la teva organització. Ens posarem en contacte amb tu molt aviat!
+34 656 828 020
Agenda una trucada virtual